Si sou nous en Unix, probablement hauríeu de sortir i comprar alguns llibres
per llegir-los. Les Unix
FAQ contenen algunes referències sobre llibres i grups de notícies
Usenet que us poden ajudar. També podeu fer una ullada a les User-Friendly Unix
FAQ.
Linux és una implementació d'Unix. La documentació del projecte Linux(LDP)
recull alguns COM ES FA (HOW TO) i llibres en línia relacionats amb Linux. La
major part d'aquests documents es poden instal·lar localment; tot instal·lant
el paquet doc-linux-html (versions HTML) o el paquet
doc-linux-text (versions ASCII), aleshores mireu a
/usr/share/doc/HOWTO. Les versions internacionals dels COM ES FA
de (LPD) també es troben disponibles com a paquets de Debian.
La informació específica sobre Debian la podeu trobar a sota.
Per a sortir d'un sistema Linux no haureu de reiniciar amb l'interruptor del reset (el qual estarà situat en la part frontal o posterior del vostre ordinador) o apagar l'ordinador. Es pot sortir de Linux d'una manera controlada, d'altra manera es poden perdre els fitxers i malmetre els discs. Podeu premer la combinació de tecles Ctrl-Alt-Del . Si cap de les dues combinacions de tecles no us funciona també podeu entrar com a root i escriure shutdown -h now, reboot o halt si es que preferiu escriure els comandaments.
Debian és una mica diferent d'altres distribucions. Inclús si esteu familiaritzats amb d'altres distribucions Linux, hi ha coses que hauríeu de saber sobre Debian per tal d'ajudar-vos a mantenir el vostre sistema en bon estat i net. Aquest capítol conté material per tal d'ajudar-vos amb l'orientació; no intenta ser un manual sobre com utilitzar Debian, sinó una breu ullada a allò més utilitzat del sistema.
El concepte més important que heu de compendre és el sistema d'empaquetament de Debian. Essencialment, la major part del vostre sistema s'ha de considerar sota el control del sistema de paquets. Aquest inclou:
/usr (excloënt /usr/local)
/var (Podeu fer /var/local per estar més segurs)
/bin
/sbin
/lib
Per exemple, si reemplaceu /usr/bin/perl, aquest funcionarà, però
si després actualitzeu el vostre paquet perl, l'arxiu que hi poseu
serà reemplaçat. Els experts ho poden evitar posant els paquets en
"hold"(mantenir) a dselect.
Un dels millors mètodes d'instal·lació és apt. Podeu usar-lo des de dselect o usar la versió de la línia de comandaments (info apt-get). Noteu que apt també us deixarà combinar entre main, contrib i non-free per a que podeu esportar paquets restringits així com versions estàndards.
Les versions alternatives de les aplicacions són gestionades per alternatives d'actualització. Si manteniu les versions de múltiples de les vostres aplicacions, llegiu-vos la pàgina del manual update-alternatives.
Qualsevol quina siga la tasca que pertoqui al sistema d'administració haurà
d'estar en /etc, donat que són fitxers de configuració. Si teniu
una tasca cron com a root diària, setmanal o nocturna podeu posar-la en
/etc/cron.{daily,weekly,monthly}. Aquestes seran inbocades des
del /etc/crontab i executades per ordre alfabètic, de manera
serial.
D'altra banda, si teniu una tasca cron (a) que necessita executar-se com a un
usuari en especial o (b) que necessita executar-se una hora en especial o
freqüència establerta, podeu usar el /etc/crontab, o, encara
millor, el /etc/cron.d/whatever. Aquests fitxers en particular
també tenen un camp extra que us permetrà especificar l'usuari sota el que la
tasca cron serà executada.
En qualsevol cas, editeu els fitxers i cron se n'adonarà automàticament. No
tindreu cap necessitat d'executar cap comandament especial. Per a més
informació mireu cron(8), crontab(5) i
/usr/share/doc/cron/README.Debian.
Si necessiteu informació sobre un programa en especial, primer heu de probar amb man programa o amb info programa.
També hi ha molta documentació útil a /usr/share/doc. En concret,
a /usr/share/doc/HOWTO i a /usr/share/doc/FAQ que
contenen molta informació interessant. Per a reportar informes d'errors, mireu
/usr/share/doc/debian/bug*. Per a llegir a sobre de les
característiques especials dels programes de Debian, mireu en
/usr/share/doc/(package name)/README.Debian.
El lloc web de Debian conté
una quantitat enorme de documentació sobre Debian. En particular, mireu les
Debian FAQ i els
arxius de les llistes de correu
Debian. La comunitat Debian està autosuportada; per subscriure-us a
una o més llistes de correu Debian, mireu la pàgina de subscripció a les llistes
de correu.
Perquè algú voldria compilar un nou nucli? Sovint no és necessari si el nucli amb el què fem servir Debian funciona amb la majoria de les configuracions. Tanmateix, podria ser útil compilar-lo per les següents raons:
No heu de tenir por de compilar el nucli. És divertit i ben profitós.
Per a compilar un nucli a l'estil Debian, necessitareu alguns paquets:
kernel-package, kernel-source -2.2.20 (la versió més
recent del moment d'escriptura d'aquest document), fakeroot i
alguns d'altres que segurament ja deuen d'estar instal·lats (mireu a
/usr/share/doc/kernel-package/README.gz per tal de completar la
llista).
Aquest mètode us crearà un .deb des de les vostres fonts del nucli, i, si teniu
mòduls no estàndards feu-ne un .deb sincronitzat depenent d'ells. Aquest és el
millor mètode per a gestionar imatges del nucli; /boot contindrà
el nucli antic, el System.map i la bitàcola "config" de la
configuració activa de la compilació.
No heu de compilar el vostre nucli necessàriament a "l'estil
Debian"; però creiem que utilitzar el sistema d'empaquetament per
utilitzar el vostre nucli és en realitat segur i fàcil. De fet, podeu obtenir
les fonts apropiades pel vostre nucli des de Linux en comptes de les
fonts del nucli(kernel-source) -2.2.20, i igualment emprar el mètode de
compilació del kernel-package. Encara que s'usa el nucli 2.2.20
per a instal·lar Woody, hi han nuclis 2.4 més recents com a imatges del nucli
(kernel-images).
Trobareu la documentació completa per utilitzar el kernel-source a
/usr/share/doc/kernel-package. Aquesta secció conté un breu
manual.
Si esteu compilant un nucli per a UltraSPARC us heu d'assegurar de tenir
instal·lat el paquet egcs64. Aquest és el compilador més adient
per els nuclis SPARC de 64bit. El gcc predeterminat també
compilarà nuclis de 64bit, però no de forma estable. És més, sinó utilitzeu el
egcs64 i us trobeu amb problemes amb el nucli, s'us demanarà que
compileu el nucli utilitzant el egcs64 per a comprovar si encara
existeixen aquests problemes. Després d'instal·lar el egcs64
haureu d'executar update-alternatives --config sparc64-linux-gcc
com a root, i estar segurs de que el programa utilitza el egcs64.
D'ara a endavant, assumirem que les fonts del vostre nucli es troben a
/usr/local/src i que la vostra versió del nucli és 2.2.20. Com a
root, haureu de crear un directori sota /usr/local/src i canviar
el propietari del directori pel vostre compte d'usuaris normal, no root. Amb
el vostre compte normal no root, canvieu al directori a on volgueu
desempaquetar les fonts del nucli (cd /usr/local/src), extreieu
les fonts del nucli (tar xIf
/usr/src/kernel-source-2.2.20.tar.bz2), canvieu-vos al directori
(cd kernel-source-2.2.20/). Ara ja podeu configurar el vostre
nucli. Executeu make xconfig si teniu instal·lat el X11,
configurat i funcionant, sinó feu make menuconfig (necessitareu
tindre instal·lat ncurses-dev). Preneu-vos una estona per llegir
l'ajuda en línia i per escollir amb cura. Quan dubteu, sempre és millor
incloure el dispositiu controlador (el programari que gestiona els perifèrics,
com ara les targetes Ethernet, les controladores SCSI, ... etc) encara que no
n'esteu segur de quin és. Tingueu cura: d'altres opcions, no relacionades amb
un maquinari específic, podrien quedar com a valors predeterminats sinó les
enteneu. No us oblideu de seleccionar "Kernel module loader (Suport
carregador de mòduls del nucli)" a "Enable Loadable module support
(Habilitar suport per a móduls carregables)" ( per defecte). Sinó està
inclos, la vostra instal·lació Debian podria experimentar problemes.
Netegeu l'arbre font i reinicieu els paràmetres del paquet
kernel-package. Per a fer-ho, feu make-kpkg clean.
Ara, compileu el nucli: fakeroot make-kpkg --revision=custom.1.0 kernel_image. El nombre de la versió "1.0" es podrà canviar després; aquest és sols un nombre de versió que us guiarà per a construir el vostre nucli. Tanmateix, podreu posar una altra paraula al lloc de "custom" (p.e., el nom de l'ordinador central "host name"). La compilació del nucli pot trigar una estona, depenent de la potència de la vostra màquina.
Un cop s'ha completat la compilació, podeu instal·lar tant el vostre nucli
personalitzat com algun paquet. Com a root, feu dpkg -i ../kernel-image
-2.2.20-subarquitectura_custom.1.0_sparc.deb. La part
subarquitectura és una subarquitectura opcional, que depén de les
opcions del nucli que hagueu definit. dpkg -i kernel-image...
instal·larà el nucli, a més d'altres atractius fitxers de suport. Per exemple,
el s'instal·laran correctament el System.map (útil per a depurar
els problemes del nucli) i el /boot/config-2.2.20, contenint les
vostres opcions de configuració actuals. El vostre nou paquet
kernel-image -2.2.20 també serà bastant útil per a utilitzar
automàticament la vostra plataforma d'arrencada per executar l'actualització
durant l'arrencada, permetent-vos arrencar sense tornar a executar el gestor
d'arrencada. Si heu creat un paquet de mòduls, p.e. si teniu PCMCIA també
necessitareu tindre instal·lat aquest paquet.
És hora de reiniciar el sistema: llegiu atentament cada advertència que aparegui després que el pas anterior s'hagi produït, aleshores feu shutdown -r now.
Per a més informació del kernel-package, llegiu-vos atentament la
documentació en /usr/share/doc/kernel-package.
Instal·lació de Debian GNU/Linux 3.0 per a SPARC
versió 3.0.23, 15 May, 2002